Paneroles i/o Panatièiros
Pan(d)erola. Coromines descarta que aquest mot, aplicat a la cuca de cuina i també al porquet, el crustaci que es fa bola, provingui de 'pa'
Al Petit Atles Lingüístic del Domini Català li donen la raó a mitges en distingir els dos mots: panerola i panderola. Pel primer la derivació de 'pa' rep el suport dels exemples occitans:
A l'Alcover l´accepció primera és Panerola -Panderola n´és una variant- i es refereix en primer lloc al crustaci. Sense etimologia proposada
PANEROLA f.
|| 1. Crustaci
terrestre del gènere Armadillidium, de
color gris, cos semicilíndric, que s'enrotlla fàcilment sobretot
quan el toquen o quan se sent en perill (Ll., Urgell, Segarra);
cast. cochinilla de humedad. Cuchs
redons axí com mitja fava e són appellades paneroles, Cauliach
Coll., ll. ii, d. 2a,
c. 2.
|| 2. Insecte
de l'espècie Blatta orientalis (Val.,
Al., Alcoi, Elx); cast. corredera,
cucaracha.
Fon.: paneɾɔ́lɛ (Ll.,
Urgell, Alcoi); paneɾɔ̞́la (Val.); paneɾɔ́lɔ (Al.).
Var.
form.: panderola.
Sinòn.:—
|| 1, trugeta, aranya del Bon Jesús, somereta;—
|| 2, panderola, panera, curiana, cuca molla, cuca
patxa.
a llocs humits -Montjuïc per exemple- els porquets són multitud a sota les pedres. Aquest però, feia un tomb mur amunt en ple dia d´estiu.
Si el cas català genera algun dubte, en occità sembla clara la derivació de 'pa'. Comencem per la nostra referència bezierenca: el Diccionari Azaïs:
(Al primer Azaïs, 1863, una observació molt correcta i absent al diccionari posterior: le cloporte ..se trouve dans les lieux humides.)
Montpeller: pain (réserve de) = panatièira (NB: ce mot signifie aussi: "blatte, cafard")
al mateix llibre, el mot en una frase/exemple (que conté el preciós verb Coungreia/Congrear 'engendrar'): La malpropreté dans les cuisines engendre les cafards et les blattes. — La saloupariè din las cousinos coungríyo las panatièiros e lous pudéns
des de Nîmes, ja de dialecte gairebé provençal:
Una mica més al Nord de Nîmes hi ha Alès, que per molts és ja part (de fet una mena de capital) de les Cévennes. Hem vist a Azaïs que el mot més habitual a la zona seria Babaroto; al diccionari de De Sauvages, però, l´entrada principal és Panatièiro:
en canvi d´Hombres:
de manera interessant a l´Aude també Babaroto
de fet al Thesoc veiem Babarot(a) avançar fins a la frontera italiana. Al veí ponent lígur, a Ventimiglia, és la denominació per l´aranya: E babarote i mangia furmigure, musche, muscìn, sinsare, parpagliöre e autre béstiete ch’i vöra e, pe’ pigliare, i fan e teragnàe duve vüràndu, i van a imbrücàseghe
i babarotu la de diferents escarbats: babarotu d’u cornu per exemple
Aquí l´entrada Panatiera del provençal Honnorat. Aquest mot i Babaroto -escrit Barbaroto- considerats llenguadocians
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada