Petits però Malparits

  Un familiar proper de qui escriu aquest blog va patir, durant una llarga temporada, fortes coïssors acompanyades de vermells. Apareixien, sempre a diferents parts del cos, i se n'anaven passats uns dies de martiri. És alguna mena d'alèrgia va ser el diagnòstic dels metges. 

Passades unes setmanes va descobrir els veritables culpables; heus aquí un d´ells -passat per una lupa:

Cimex lectularius, les Xinxes

 Al Tresor veiem que en occità també existeix la denominació Chincho. Similar al Cínze de Pézenas o a la variant que veiem al diccionari Sauvages; en pengem un fragment de la 2ª edició que no inclou nom binomial científic però sí el nom llatí -a diferència de la 1ª edició on no hi és

Cime al Tarn (vegeu aquí, aquí) i a l'Avairon (aquí) -això sí, escrit respectivament Cime, Címe i Cimé

un text de Lou Camel de Béziers (1927)

Alfred Gibaudan (de Cazouls, al costat de Béziers):

A la revista Trencavel -publicada a un municipi una mica més al Nord, Cazadarnos- un text on una senyora que vol francimandejar sense saber-ne, deixa anar una frase que genera un còmic malentès

Lou paure Rusquet,que parlabo toujours en lengo d'Oc se deguet tener à l'erbo quand parlabo à Madamo;..sa filho sièguet embarrado en Albi, dins un couvent per aprendre lou bel Iengage.. 

Un vespre qu'abio escarrat al dourmitôri.. Madamo Rusquet ne davalet afalenado e demandet à véire la Supériouro..

-C'est vergognable: ma fille est pleine de simois! 

 -Madame, diguet la Supériouro.. roujo coumo'n gratto quioul, nous n'avons ici que le jardinier et il à 70 ans.. 

 Calguet un brave moument per que.. coumprenguesso que Mmo Rusquet abio trapat de cimes dins lou lèit

Cimet n´és el nom al departament veí de l´Aude, tal i com veiem en aquest article. L'autor del text va indicar també els noms genèrics de cuques i cucs/erugues:

  Curiositat romanesa: la denominació en aquesta llengua,  Ploșnița,  no té  res a veure amb Cimex; però el vell nom llatí, llegim en aquest text, s'ha conservat en una expression regional per 'estar tip (de menjar)'

Gràcies a un altre text d´A.Gibaudan vam saber d'un altre animaló que, en aquest cas, no xucla humans sinó vinyes: la Cochylis

la protagonista del text desconeixia que aquesta "papallona" és una arna que passa per l´estadi eruga. L'amiga estava molt millor informada -pels diaris, però hauria pogut llegir també l'entrada del Diccionari d'Azaïs:

És un article llarg, com mereix un animaló que havia entrat a les vides de la gent del lloc. Fins al punt de ser protagonista de cançons populars -ho veiem en aquest llibre; en pengem un fragment:

un article sobre aquesta cançó a Occitanica.eu.

Anunci de 1922:

 Hem vist la xinxa/Cimex i un segon insecte perjudicial per la vinya... també existeix el que ho té tot alhora: Cimex (avui dia Coreus) marginatus, un Cimex "xuclaraïm".

Dues imatges del municipi de Cessenon; a la primera, un dels racons més vinícoles del poble -Vignerons a una banda, Cava Cooperativa a l'altra. A la segona la Capella de Saint Joseph enmig de vinyes

Papallones nocturnes vistes a Cessenou. Desconeixem quines són -en aquesta revista feta a Va(i)lhan, poc a l´Est del Biterrois, hi ha un articles sobre les arnes locals 

 

 Valhan - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

aquestes erugues de Collserola són, creiem, cuques del suro -considerades, aquestes també, una plaga

tornant al Biterrois: en el camí verd de Cessenon a Cazouls -la vila d´A.Gibaudan- unes altres Xinxes/punaises. En llenguadocià potser anomenades Galineto? 

de nou des de Vailhan ens aclareixen que és un dels dos Graphosomes del departament: 

Qui segur que es diu Galineto és la Marieta. Aquesta Marieta Enxaneta la vam veure el març, a Barcelona, i la veu que ens en narra les aventures és la del nostre "familiar proper"