La belo Marioun / Janetoun / Margoutoun / (Catarina)

   Text no definitiu, emmagatzemat aquí

Potser la primera cançó sobre violència de gènere; aquí, en versió de les Valls occitanes del Piemont:

la protagonista se'n va a una font i és observada per tres estranys. El marit, amagat, presencia l'escena i, gelós, apallissa mortalment la noia - que, en algunes versions, fa testament abans de traspassar.

Una part -la del testament- que sembla un motiu recurrent:

The English and Scottish Popular Ballads : George Lyman Kittredge : Internet Archive

 

pengem part del text de la versió piemontesa i d'una altra de gairebé l'altre extrem, de l'Aude; el text d'aquesta segona versió prové del llibre Recits & contes populaires du Languedoc, Vol 2. En aquesta versió no hi ha la part referent al testament.

La belo Janetoun (..)              La bela Janeton
     a l´àigo i es anado                 A l´aiga s´en anava

     En aribant òou pous,               Quand siaguet a la font
    e l´àigo i ero troublo                L´aiga siaguet troblada

    E i s´es setado aquí,               S´asseguet un bricon
    n´esperont l´àigo claro.           La daisset venir clara

    Elo se véi venir                       Dins aquel temps passet
    tres sivolier d´armado.            Tres cavalhers d´armada

     E lou premié i à dí:                 Lo prumier i diguet:
    “Oi que poulido fio!”                Jès! Qu´una bela dama!

     E lou secound i à dí:               Le segond respondet:
    “Bessài es maridado”               Qui sap s´es maridada

     E lou terziem i à dí:                Le tresième respondet:
     “Regardo-li li bago”.                Ba veirem a la baga!

    Aquel couquin de´n marì,         Le coquin de marit
    darnié de la bastido (..)            Jos pont que l´escotava   

    Al à coumensà a picà,              Quan siaguet a l´ostal
    s´n´aquelo pàouro ´squino (..)  Fliu! Flau! Sus las esquinas

    “Beno mere vené lèou,             Bela maire! Venetz
    vostro fio i es malado”.            Vostra filha es malauta

    “Oi couquin de ´n marì,           A! Coquin de marit
    bessài l´ouriés tuhado” (..)      Tu me l´avràs tuada!

Versió aveironesa, montpellerenca i provençal (dues de provençals, de fet). En pengem la part concreta de la violenta reacció del marit:

(la versió de Montpeller inclou, ho veiem, una primera i potser innecessària línia per deixar clara la innocència de la protagonista)

A una de les dues primeres versions falta, ho hem dit, la part del testament. Que sí que hi és en una altra de molt propera, del Lauraguès

Folklore du Lauraguais / P. Fagot (Pierre Laroche) | Gallica reproduïda també a Almanac patoues dé l'Ariejo. - 1894 · Occitanica, Portal collectiu de la lenga e de la cultura occitanas

És curiós que en les dues versions més "occidentals", aquesta i l'avaironesa, apareixen vinyes al testament -allà on les versions orientals tenen "bastidos" etc..   ) 

la versió de Montpeller:

a més a més és remarcable que aquestes dues versions vinyataires tenen també una línia on s'emfatitza el cinisme del marit -que afirma haver donat només un petit ventallot:

Versió catalana: la principal culpable.. la sogra:

   Cansons de la terra, cants populars catalans, collectionats per F. Pelay Briz y C. Candi 1866

vegeu també:

ttps://www.viasona.cat/grup/urbalia-rurana/sarau-mediterrani/caterina-de-lio

https://ca.wikisource.org/wiki/Cansons_de_la_terra_-_Volum_I/Catarina_de_Li%C3%B2

https://musicatradicional.imf.csic.es/es/piece/78033

https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina:Cansons_de_la_terra_(1866).djvu/215

  Una versió diferent i amb final feliç, aquí.