"Viedase" rima amb...

Alfred Gibaudan, de Cazouls-lès-Béziers, autor de contes i breus escenes humorístiques sobre el Besiès popular d'inicis del s. XX. Prosa agradable i de vegades menys intrascendent del que podria semblar -com en aquest fragment que pengem, on dues dones parlen sobre el menjar que han preparat:

la co-protagonista es plany de la francesització del lèxic occità, i en concret de l´abandó del mot Viedase 'esbergínia'

Vegem els mots als Diccionaris del besierenc Azaïs: al seu Diccionari llenguadocià les entrades són breus: AUBERGINO,s.f. Aubergine, Solanum melongena, i BIEDASE,s.m. Aubergine. V. Viedase.

L' entrada a la qual reenviava, Viedase, no existeix perquè no va continuar el Diccionari.

Al posterior i més complet Dictionnaire des Idiomes Romans du Midi, en canvi:

hi veiem per tant: 1. Que l'entrada principal és Vietdase -tot i que també n'hi ha una Aubergino, i enlloc no es diu que el mot no sigui occità. 2. L'etimologia de Vie(t)dase i l'error de l'Académie française. 

En relació a la primera qüestió -és a dir, al fet que Aubergino no és mot foraster- vegeu aquest interessant article escrit des de Vailhan (a Nord-Est de Besiers):  L’aubergine apparaît tardivement (1750) dans la langue française, empruntée au languedocien alber gine (XVIe siècle) par le catalan alberginía attesté depuis le XIIIe siècle. En suport d´aquesta afirmació, citen aquest text del montpellerenc Rondelet:

Al voltant del segon tema -l´etimologia de Viedase-  vegem un altre text (a la RLR)

 veiem els errors als diccionaris de l´Acadèmia -però no al Littré. I també en el llibre de M. Barthès; error menys "disculpable" tractant-se d´un autor local -i en concret del Nord del Biterrois

1VIÉDASE● Le Dictionnaire de l'Académie française. Cinquième Édition. T.2 ● [1798]

VIÉDASE

VIÉDASE VIÉDASE. s. m. Terme injurieux, qui dans son origine signifioit, Visage d' âne. Il est grossier.

1VIÉDASE. s. m.● Le Dictionnaire de l'Académie française. Sixième Édition. T.2 ● [1835]

VIÉDASE. s. m.

VIÉDASE. s. m. Terme injurieux, qui dans son origine signifiait, Visage d' âne. C' est un viédase. Il est grossier.

1VIÉDASE● Dictionnaire de la langue française (Littré). Tome 4 ● [1873]

VIÉDASE vié-da-z' s. m. Terme injurieux et grossier. Un imbécile. Si son altesse avait une aussi parfaite connaissance de tous nos viédases de beaux esprits S'il venait quelque viédase, Qui voulût avec emphase Parler ab hoc et ab hac Nom provençal de l'aubergine. XVIe s. La court s'est contentée de vous condamner seulement à perdre la teste. Cambaire, ayant oui ce dicton, respondit incontinent en son gascon : Cap de Dieu, be vous douni lou reste pour un viet d'aze Prov. viet, le pénis (du lat. vectis, qui a ce sens dans le bas-lat.), et aze, âne.

Fins i tot en un llibre de Roumanille:

Azaïs coneixia l'etimologia del mot compost.. però no va tindre problemes en fer-lo rimar amb el seu segon component:

Las vesprados de Clairac: Azaïs, Gabriel, 1805-1888

aquí un altre exemple d'aquesta rima "poc treballada"; en aquest, d´un autor d´un municipi a l´Est de Pezenas (on les "a"s són "o"s també en formes verbals com la del verb haver) trobem escrits els dos mots de manera diferent: Bietaze /Ase

A Pézenas -encara departament de l´Erau- el mot ja sembla poc habitual (una interjecció més que no pas altra cosa). Si mirem cap al Nord, al Diccionari tarnès de Couzinié no apareix el mot; al Dic. aveironès de Vayssier sí (amb un reenviament "fals" a Oubergino perquè aquesta veu no hi és present). Els textos de Pézenas i de l´Aveiron:

Més informació en aquesta entrada del blog de R.Geuljans, on llegim que si el mot va passar al francès -bàsicament, ho hem vist, com un insult- és en gran part gràcies a Rabelais. 

O en el llibre sobre la parla montpelierenca de Palavas, amb aquest Viet i un altre -els ascidis, que potser seran tema d´una futura entrada:

VIE/CH/ et VIEI/T/ n. m., lat. vectis (levier): Vit; vié; verge (les jeunes prononcent et emploient: bitte (d’origine scandinave), borne d’amarrage (de configuration plus réaliste!..; viedase (pénis d’âne): nom commun (également plus qu’imagé!) de l’aubergine; fig., nigaud ; imbécile ; V. nesci.

BICHÛT n.m.(déform. de vichet,de viech? V. saussissot): Violet ou patate de mer, ascidie (microcosmus sulcatus); même si son aspect intérieur peut rebuter les non-initiés, sa chair jaune d’or, fortement iodée, est appréciée des amateurs de fruits de mer.

        Lasanya d´esbergínies, cortesia de la mare de qui escriu